Els dimonis de Benimaclet a Montaverner!

I com que som com som, i entre altres coses, som insubornables, res d'esperar la sopabova dels "Alardos" d'Ontinyent... per això ens n'anàrem a Montaverner, a fer tabola amb els Dimonis de Benimaclet. El tio Àngel Canet flipava amb tot, però més va flipar l'Adrià en passar-ho tan i tan bé cremant.

No va ser un correfoc molt allà, però el nebot de Saoret el va definir d'allò més bé... va haver molt bon roll. La gent de Montaverner, a la que m'estime tant, va participar com a públic espectant... Si veiéreu algunes iaies botant perquè no els cremaren les espurnes... Jo, que anava encara flotant de bona veritat, tenia moltes ganes d'abraçar a Peli... Quina felicitat la de poder anar fent fotos, fruint de la pólvora i ballant amb la música dels amics del grup Estrela Roja... Per cert, que em vaig emocionar molt (altra vegada, ahir no guanyava per emocions) en escoltar el "Maledicantur", la peça medieval del Carmina Burana que Saül va arranjar fa tants anys per als Dimonis Benimacleters... quanta raó la lletra "Maledicantur tillie, iuxta via posite"...

Vaig trobar a faltar a mossén Colata... I vaig disfrutar de la conversa morocristiana que tinguérem a la fi amb l'estimat amic Rafa Sempere, banyerut de pro... Em comentava Àngel si tothom era de Benimaclet... ai! això mateix té Benimaclet, que ens sentim tots d'allí però som de Xelva, Xest, la Font de la Figuera, Vallada, Ontinyent...

Quant que m'estime aquesta gent... I ara, en quan Peli torne de vacances, de cap a pel nou gegant...!