"La vesprada de l’Entrada començava amb un millor oratge que els dies anteriors, i puntualment a les set de la vesprada. Amb el Passeig ple de socarrats i de visitants i les tribunes del Pla amb un gran nombre de representants polítics dels pobles de la comarca i de nombroses juntes i federacions festeres veïnes.
La Filà Maseros ostentava enguany el càrrec de la Capitania Cristiana i el seu seguici fou molt fidel a la intenció tant del capità, Rafa Benenguer Santonja, com a la de la filà: Oferir-nos un espectacle d’inspiració i formes medievals, sense perdre de vista la seua vessant típica, característica dels maseros i la seua essència contestana..
Així, en un primer bloc, feren desfilar una ja coneguda versió del brollador del Pla de la Font però amb la voluntat de recollir el vell costum d’esmorzar a la seua frescor, amb les botelles i la fruita prenent bona temperatura. Era la “Cocentaina en pau”, representada també per una olivera, un bon forn de pa i la presència de dames i xiquets que repartien bunyols i altres galanteries abans que entraren dos esquadres amb el vestit propi de la filà.
Però la pau té límits foscos, que sol acabar de manera tallant i dolorosa. Per això representaren l’atac del granadí Al-Abbàs a la Vila de Cocentaina el 1203, la crema de la població i l’origen del nostre malnom propi, “socarrats”. La presència d’un castell que deixava anar fum, uns malabaristes i camallargs que jugaven amb foc i un gran pannell que representava aquella batalla donaren pas a un impressionant ballet en què les ballarines representaven l’aigua i el foc que entren en batalla.
La tercera part fou ben elegant. Volia simbolitzar-se l’entrada triomfant del senyor de la Vila, el Capità Rafael Berenguer, a mena d’un nou Roger de Llúria. Junt amb la seua dona, avançaven sobre una carrossa que representava la porta del Palau Comtal precedits per un carro amb armes, uns xiquets jugant a ser cavallers i les Dames i Cavallers de l’escorta. En el vestit del capità, bellíssim, predominava una tonalitat molt clara del color verd, molt acoblat amb els ferratges del pit i de l’espectacular i senzill casc pla, decorat amb teles i amb relleus que representaven les quatre barres del rei en Jaume I, enguany que celebrem el huit cents anys de tan gran monarca i els 750 de la seua vinguda a Cocentaina. El vestit es complementava amb una gran capa en vermell i una mena de manta llauradora, molt luxosa i molt respectuosa amb el conjunt medieval del vestit, que posava el munt masero a la representació.
En arribar al Pla, sobre el castell de fusta es va desplegar el logotip de la Capitania i es llençà fum de colors com a rememoració de la crema de Cocentaina.
El seguici es va tancar amb una espectacular esquadra de singulars també amb regust masero, pels saragüells emprats. El detallisme va fer que el cavall de l’excel·lent cap batedor, anara repicant postisses en caminar. Tot el conjunt, al que cal sumar les interpretacions dels dolçainers de la Xafigà, la Unió Musical “L’Aranya” d’Albaida, la de Muro i la de Cocentaina, resultà molt lluït, tot i deixant la festa contestana en el lloc altíssim que mereix. Els aplaudiments del públic foren un bon premi pels esforçats Maseros".
La Filà Maseros ostentava enguany el càrrec de la Capitania Cristiana i el seu seguici fou molt fidel a la intenció tant del capità, Rafa Benenguer Santonja, com a la de la filà: Oferir-nos un espectacle d’inspiració i formes medievals, sense perdre de vista la seua vessant típica, característica dels maseros i la seua essència contestana..
Així, en un primer bloc, feren desfilar una ja coneguda versió del brollador del Pla de la Font però amb la voluntat de recollir el vell costum d’esmorzar a la seua frescor, amb les botelles i la fruita prenent bona temperatura. Era la “Cocentaina en pau”, representada també per una olivera, un bon forn de pa i la presència de dames i xiquets que repartien bunyols i altres galanteries abans que entraren dos esquadres amb el vestit propi de la filà.
Però la pau té límits foscos, que sol acabar de manera tallant i dolorosa. Per això representaren l’atac del granadí Al-Abbàs a la Vila de Cocentaina el 1203, la crema de la població i l’origen del nostre malnom propi, “socarrats”. La presència d’un castell que deixava anar fum, uns malabaristes i camallargs que jugaven amb foc i un gran pannell que representava aquella batalla donaren pas a un impressionant ballet en què les ballarines representaven l’aigua i el foc que entren en batalla.
La tercera part fou ben elegant. Volia simbolitzar-se l’entrada triomfant del senyor de la Vila, el Capità Rafael Berenguer, a mena d’un nou Roger de Llúria. Junt amb la seua dona, avançaven sobre una carrossa que representava la porta del Palau Comtal precedits per un carro amb armes, uns xiquets jugant a ser cavallers i les Dames i Cavallers de l’escorta. En el vestit del capità, bellíssim, predominava una tonalitat molt clara del color verd, molt acoblat amb els ferratges del pit i de l’espectacular i senzill casc pla, decorat amb teles i amb relleus que representaven les quatre barres del rei en Jaume I, enguany que celebrem el huit cents anys de tan gran monarca i els 750 de la seua vinguda a Cocentaina. El vestit es complementava amb una gran capa en vermell i una mena de manta llauradora, molt luxosa i molt respectuosa amb el conjunt medieval del vestit, que posava el munt masero a la representació.
En arribar al Pla, sobre el castell de fusta es va desplegar el logotip de la Capitania i es llençà fum de colors com a rememoració de la crema de Cocentaina.
El seguici es va tancar amb una espectacular esquadra de singulars també amb regust masero, pels saragüells emprats. El detallisme va fer que el cavall de l’excel·lent cap batedor, anara repicant postisses en caminar. Tot el conjunt, al que cal sumar les interpretacions dels dolçainers de la Xafigà, la Unió Musical “L’Aranya” d’Albaida, la de Muro i la de Cocentaina, resultà molt lluït, tot i deixant la festa contestana en el lloc altíssim que mereix. Els aplaudiments del públic foren un bon premi pels esforçats Maseros".
Constatar que un servidor estava acollonit, perquè eixe dia eren les cabanyoles d'abril, i pel matí i el migdia, a la Vall d'Albaida, hi havia boira i bons núvols, però res, no feia calor, i nosaltres vinga a beure, mentideta i aigua, mentideta i aigua, aigua, aigua, aigua... Això d'anar parlant per la ràdio, comentant tot el que veus, té el seu aquell... Estàs allí d'hora, trobes vells coneguts (excel·lent la gent de Beniarrés), i també veus altres persones conegudes que, al poble no et negaran la salutació per si alguna vegada els cal demanar-te un favor, però en ser que estan convidats en tribuna, se'ls multiplica l'ego i se'ls puja als ulls, i no et veuen... pitjor per a ells..., però em calia dir-ho. Punt.
La capitania? No em va agradar. No pel fet de reaprofitar la carrossa del Pla de la Font i treure de nou forns i gent repartint, al contrari, que això m'agradà de bona veritat perquè és el que resulta més autèntic, més "masero"... La cosa em ve justament de mesclar el "masero" amb el medieval, no m'acaba de xocar... i menys el repetir altra vegada el tema de la crema del poble. Dimonis, si ja el tens en l'Ambaixada i tot! Però bo...! El vestit del capità em va tornar al lloc, cosa bonica de bona veritat, i totalment adequada al temps... i jo no sabia com dir sense xafar als companys de la ràdio que no, que per molt masera que semblara la mitja capa aquella, l'única cosa que tenia de masera era la posició sobre el cos, que en aquella època... però ens guanyen els tòpics. Més als nostres oients, però bo... Almenys vaig poder explicar que el vestit masero és més moro que no cristià...
L'esquadra de singulars (millor això pels cristians que no "de negres", tenia el seu aquell, però les capes el destrossaven del tot. Potser si en lloc de tant d'abalori i tant de ficar coses i ficar per allò del tan comentat "Horror vacui" de la Roperia aquella, seguiren una miqueta la formalitat històrica pel que fa a les banderes...
0 comentaris:
Publica un comentari