Convocatòria de la gent de la Mitja Galta de Manuel (la Ribera Alta), i res, anem a la nit de la Cançó, tot corrent des de Cocentaina. Que temps tenim de maleir les mil-i-una rotondes de la pressumpta circumval·lació de Xàtiva. Sort que en arribar al poble veí de l'Ènova i Senyera, trobem aparcament imprevist a la mateixa plaça del Sol, i en un no res, amb les indicacions necessàries d'Adrià, arribem al local d'assaig de la banda del poble, que és on tindrà lloc la vetlada musical...
Allò sembla un aplec d'amics, de tanta gent de diversíssimes procedències com anem trobant i saludant... El programa és abellidor. No hem vist encara mai en directe a cap dels tres participants (cosa vergonyant en el cas de l'amic Toni de l'Hostal), però bo, sempre hi ha una primera vegada, i ara és aquesta...
Mossén Alabajos, titular de la parròquia de santa Maria Goretti de Torrent, ensotanat com calia, ens va celebrar una missa d'aquelles preconciliars que ens va deixar esmaperduts... No és que oficiara de cul al públic, no, però la forma de fer, d'interpretar, les mateixes cançons de música interessant -marcada pel violí acompanyant de la guitarreta- però amb lletres que igual te les sermoneja un major cremat com ara d'adolescent guai... què voleu que us diga, que només li va faltar dir, entre proclama política feta vers tret de test i homilia cumbaià, allò de doneu-vos les paus...
Seriosament ara. És d'admirar la seriositat amb què el senyor Alabajos es pren el seu ofici. Quan cantava "Al Vent", fins i tot s'ho creia... i acostumats com estem als cansautorets (mot alcoià popularitzat per Phil de Vient) que no es prenen res com cal a no ser les litrones que els fan deshinibir-se en l'escenari, és cosa de molt agrair, que menut panorama... Ara bé. Una cosa és la seriositat i altra l'admonició continuada, a la manera del tio Llach però sense la gràcia ni el bagatge vital ni les ocurrències divertides ni les lletres saboroses... No puc dir altra cosa i ho lamente, no em vaig adormir per poc...
Sí, i tant que cal reflexió, cal arribar a la gent jove... però em sembla horrorosa la manera. Anar a un concert a que t'adoctrinen moral i políticament a través de comentaris, poemes i lletres farcides de reclamació, no és massa saludable actualment, almenys no ho és pel meu repensar actual. Potser per això estic convençut que caldria aprendre dels cantants addictes al règim vigent, que ens fan arribar tot un ideari polític complet sense que el càndid públic se n'assabente.
Però siguem sensats; també afirme que assistiré a més concerts del senyor Alabajos. Crec que té una bona projecció i que, poc a poc, i lamentaria molt que fos a base de les hòsties que et pega la vida, anirà polint maneres. Li desitge de tot cor que s'evite l'úlcera a l'ànima que li prediu l'actual camí que du...
Ah, i per cert, el senyor Alabajos és cagadet a un bon amic meu, tant en el físic com en el capteniment... assombrat em vaig quedar, car no el coneixia en persona!
No és cap secret. Estic fart de la música en valencià actual, especialment d'aquella que fan "triomfar" els que mouen el sedàs. Ja ho vàreu veure com treia fum un servidor en el passat concert del 25 d'abril... Tothom era pressumpte ska i xarop de dolçaina. Ai mare quin mal estan fent els carrancs americants (o "mejillón cebra", com preferiu) d'Obrint Pas i totes les seues tantes sucursals i franquícies de poble... en el sentit, ésclar, de reduir l'expressió musical als mateixos tòpics de rimes infinitives i el mot "lluita" a cada dos versos... Ai si no fos una lluita des del sofà de casa i prou...!
Per això i pel què hem soltat abans, Sénior, ens semblà una glopada d'aire molt fresc... Diferent, atrevit, amb un domini d'instrument, veu i coses que dir impressionant. I tot un espectacle el seu company al baix, i especialment a l'harmònica. Això de "València, eres una puta" pot arribar molt lluny. De moment ens van desvetllar l'ànim i ens van preparar pel frikisme benentés de l'amic de l'Hostal, que ens va deixar pillats només en començar amb la guitarreta de joguet i que, encara no havia fet tres estrofetes de la cançó de la Paella, ja tenia tot el públic a la butxaca. I això que el "Putero" no havia aparegut encara, ni la versió excel·lent del "Crimen de Manuel" empeltat amb el "Senyera no és Senyera" necessari pel lloc on estàvem... Per cert, antològica la broma que li va fer a Toni Espí... memorable! I la putada d'aplaudir i acomiadar quan encara no havia acabat d'afinar l'Hugo Mas, que ens va cantar un tema amb una veu i un fer però molt interessants, ben genial!
En acabar, compràrem el cd del senyó Alabajos (tot siga per ajudar a fer paret) i ara ens quedem esperant que Sénior acabe el cd que ha gravat a un lloc tan valencià com ara Montevideo en altre lloc tan nostrat com és Nashville... Ja hi ha qui es va fer amb una còpia que caldrà escoltar àvidament. I del Cd del tio Toni i les seues Maedeus, millor res no dir... això és l'obra de la Seu!
De la conversa de després en casa d'una amiga a la que feia vora dos lustres que no veia, ja us en parlaré altre dia, i de com vaig acabar aquella nit fent una visita-llamp a Banyeres de Mariola, també...
2 comentaris:
Suscriuria el teu comentari del concert punt per punt. Serà perquè vaig assistir? Especialment interessant, però, em sembla la part que dediques a l'ska i la dolçaina. Llàstima que molts, pel tema del país, la llengua i la mare que ens va parir, no s'atrevisquen a obrir la boca i dir que ja està bé, que hi ha música intel·ligent cantada en valencià. Com la de Toni de l'Ostal o Sénior, sense anar més lluny de Manuel.
Em vaig alegrar molt de retrobar-te l’altra nit al meu poble. Gràcies també per l’entrada al bloc, pels els vídeos i tot això.
També a mi em va agradar molt el Sènior, ja l’havia escoltat i està molt bé. És veritat que és una glopada d’aire fresc en l’actual panorama de la múscia feta en valencià.
Però no estic del tot d'acord amb el que has escrit. Pense que te'n has passat un poc. Amb tots els meus respectes a les teues opinions.
Està clar que cadascú tinguem uns gustos, que Sénior està molt bé, que Toni de l'Hostal és un crack … i tot el que vulgues. Però que a tu t'agraden més ells que l'Alabajos o que els Obrint Pas, no justifica que sigues tan crític, per més que estigues ja fart de la música amb tanta càrrega idològica, o que l’ska t’ixca per les orelles.
En fí, que tots estiguen en el mercat, perquè ni es fan la competència uns als altres, ni són incompatibles. Estic convençuda que l'empenta d’uns beneficia la música en valencià en general, ja que va creant demanda, públic.
Independentement dels meus gustos personals, desitge que a tots els vaja molt bé, perquè serà una bona senyal.
Publica un comentari